REPERTORI

Pablo García-Ortiz: Obertura clásica, op. 4 (2022)

Pablo García-Ortiz: Temps de vida, op. 13 (2023)

Pablo García-Ortiz: Te ando buscando, op. 16 (2025)

Gustav Mahler: Rückert Lieder: Liebst du um Schönheit (1902)

Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 1 en do major, op. 21 (1800)

ARTISTES

Yolanda Veny Villanueva, soprano

Pablo García-Ortiz, direcció

Jove Orquestra Simfònica Pitiüsa

NOTES AL PROGRAMA

Aquest concert marca l'inici de la Jove Orquestra Simfònica Pitiüsa, un projecte que neix amb la voluntat d'acostar la música simfònica al públic d'Eivissa i Formentera. Aquesta primera presentació pública simbolitza el començament d'una trajectòria construïda des de la il·lusió, el compromís i el treball col·lectiu d'un grup de joves músics units per la passió per la música orquestral.

Un dels objectius de l'orquestra és posar en valor la creació musical del nostre temps, amb una atenció especial als compositors vinculats a les Pitiüses. En aquest context s'emmarca l'estrena de tres obres de Pablo García-Ortiz, dos d'elles amb poemes d'escriptors Eivissencs: Mar Ribas Colomar i el seu poema Temps de vida i Xesús Ballesteros Mir i el seu poema Te ando buscando.

El programa inclou també Liebst du um Schönheit, una de les cançons dels Rückert-Lieder de Gustav Mahler, composta en 1902. En aquesta obra, Mahler ofereix una visió íntima i delicada de l'amor, amb una escriptura transparent i profundament expressiva, en la qual la relació entre la veu i l'orquestra es construeix amb una sensibilitat i una subtilesa excepcionals.

La Simfonia núm. 1 en do major, op. 21 de Ludwig van Beethoven, estrenada en 1800, tanca el concert amb una obra que representa el punt de partida simfònic d'un dels compositors més influents de la història de la música. Si bé encara s'inscriu dins dels cànons formals del classicisme vienès, la simfonia revela ja una personalitat musical pròpia, marcada per l'energia, la força rítmica i un ús de l'orquestra més expansiu i ambiciós. Al llarg dels seus quatre moviments, Beethoven combina claredat estructural i vitalitat expressiva, amb contrastos dinàmics, moments d'humor i una creixent tensió dramàtica que anticipen el llenguatge innovador que definirà la seva producció posterior. Aquesta obra no sols suposa una afirmació de domini del gènere simfònic, sinó també una autèntica declaració d'intencions: l'inici d'un nou camí que transformarà de manera decisiva la història de la música.